|
|
|
Tres quilòmetres a llevant d'aquesta
caseria, a I'esquerra del torrent de la Sanabra hi ha el santuari de Sant Llorenç de la Sanabra (344 m
d'aititud), prop del terme d'Olèrdola. És un edifici
romànic, molt arruïnat, del qual nornés resta en peu part dels murs laterals i part de l'absis semicircular amb bandes
llombardes. Prop del santuari hi ha la font de Sant Llorenç. Al nord de I'església de Sant Llorenç hi ha les pedreres de la fabrica de
cirnent.
A llevant del poble de Santa Margarida, tocant al límit amb Olèrdola hi ha la casa i santuari de Penyafel (225 m.
d'altitud), a la dreta del torrent de Mata-rectors. De la primitiva fàbrica romànica de I'església de Santa Maria de
Penyafel, possiblement originaria del segle XII, poc es conserva, doncs va ser molt reformada al segle XVIII: alguns trossos de
paret, la porta lateral de mig punt amb dues arquivoltes. Hi ha un porxo posterior. Penyafel
fou, al segle XI, una fortalesa que estava en possessió de la familia dels Santa Oliva, segons consta als testaments de Gombau
Ramon, (1097) i Guillem Ramon (1143), germans, filis de Ramon Enimbret i néts d'Enimbret de Santa Oliva. A la capella de Penyafel hi havia la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de
Penyafel, que era venerada per tot el Penedès i visitada anualment el dia de Sant Marc per la comunitat de preveres de Vilafranca i molta gent de la
rodalia. Fins al començament del segle XX conservà dos retaules gòtics del segle XV.
|
No gaire lluny de Penafel i a una altitud equivalent (225 m), però separats un i altre lloc pel fondal del torrent de
Mata-rectors, hi ha el lloc d'Espitlles, que el 974 s'esmentava com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes dintre la jurisdicció del castell
d'Olèrdola. El 1466 Gaspar Despitlles es titulava senyor de Santa Margarida i establia una deixa a favor de Santa Maria de
Penyafel. La casa d'Espitlles, el 1574, pertanyia a Jaume de Copons i els seus descendents en continuaren el domini per tot el segle XVII. El 1421 hi havia una capella dedicada a Santa Maria i Sant
Jaume, que va ser arruinada entre 1727 i 1758. Aquests anys consta que era I'església del castell
d'Espitlles, del qual no es tenen referències anteriors.
|
L'antiga església parroquial de Santa Maria de la Bleda és dins el terme de Santa Margarida i els
Monjos. La primitiva obra, romànica, és molt modificada per diverses
reconstruccions. Hi ha una segona nau afegida a septentrió i I'edifici s'allargà a ponent amb el cambril de la Mare de
Déu; també es canvià I'orientació del temple. L'església és documentada el 1032.
El 1121 s'esmenta el castell de la Bleda. A la fi del segle XVI, la baronia de la Bleda pertanyia als
Avinyó, senyors de I'Enveja i castellans de Vilanova de
Cubelles.
Vers el 1606 passà als Vilafranca-Sabastida i, més tard, als
Grimau, als Fernández de Córdoba, comtes de Torralba (1690), i als Salvador.
|
|
|
De la feligresia de la Bleda en queda una part important en terme de Santa
Margarida, que és l'actual caseriu de Puigdassé (195 m
d'altitud), sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Sant Jaume dels
Domenys, a I'encreuament amb el camí carreter que va dels Monjos a
Pacs. Correspon a un antic lloc anomenat Puig de Ced que l'any 1165 fou donat a I'orde dels
hospitalers.
|
|
|
Ajuntament de Santa
Margarida i els Monjos