|
|
El poble de Santa Margarida del Penedès (175 m d'altitud), a I'esquerra del riu Foix i avui deshabitat, es formà entorn de l'antiga església parroquial de Santa Margarida, situada al coster del puig d'Espitlles i que actualment es troba en mal estat de conservació. Era precedida d'un porxo sostingut per arcs de ferradura, amb un campanar de paret al davant. Del temple romànic original sols resta la portalada, amb arquivolta i dues columnes amb capitells. De tres naus, va ser molt reformada al llarg del segle XVI. L'any 978 s'esmenta el gual de Santa Margarida, al terme d'Olèrdola, topònim que presuposa I'existència de I'església, però fins el 1126 no la trobem documentada com a parròquia encara dins del terme d'Olèrdola.
En el fogatjament (cens) de l'any 1370 hi consten 24 focs (cases), que augmentaren a 40 el 1553. El lloc de Santa Margarida era de jurisdicció reial. Joan 1 se la va vendre l'any 1381. L'any 1414 Gaspar d'Espitlles es titulava senyor de Santa Margarida. El 1642 tornaven a ser del senyor rei el lloc de Santa Margarida i el dels Monjos, però, en extingir-se les jurisdiccions feudals (segle XIX), consta que el seu darrer titular fou el senyor Ferrer i Guarro. Al lloc de Santa Margarida no hi viu actualment ningú.
|
|
El poble dels Monjos és el nucli més gran del municipi i seu de l'administració local. Els seus orígens provenen d'un molí fariner, situat vora el riu Foix, que el monestir de Santes Creus obtingué el 1322 per una permuta amb la Pia Almoina de Barcelona, i que aviat prengué el nom de molí dels Monjos. Posteriorment el pas de la carretera nacional afavorí el seu creixement. Es troba situat a I'entreforc format per la riera de la Maçana (o de Llitrà) i el riu Foix, a una altitud de 160 m. La seva església parroquial, enllestida desprès de la Guerra Civil, és dedicada també a Santa
Margarida.
|
|
El poble de la Ràpita (155 m d'altitud) és format per cases agrupades a banda i banda de la carretera nacional, al límit de ponent del terme, en el terreny pla de la riba dreta del riu Foix, prop de la confluència amb el torrent de la Múnia.
A la riba esquerra del riu Foix, hi ha l'antic casal senyorial de Penyafort (160 m altitud), fortificat, amb una torre rodona i llenços de murs medievals. Consta que el 1405 era mig derruït. Segons la tradició hi nasqué el famós eclesiàstic dominicà i canonista Raimon de Penyafort vers el 1185. En començar el segle XVII el lloc era propietat de Martí Joan d'Espuny, el qual el 1602, obtingué l'autorització per a edificar-hi una capella en honor de l'iI·lustre dominicà, santificat l'any anterior (1601).
|
|
Al cap de pocs mesos es demanà llicència per a erigir un convent a l'antiga casa de
Penyafort.
El convent de Penyafort, de I'orde de Sant Domènec, era ja edificat pel 1613, any que hi mort el seu fundador fra Pere Joan
Guasch, de Vilafranca. El convent subsistí fins a la desamortització del 1835. Posat en venda, adquirí els edificis un particular anomenat Puig i
Llagostera. Després ha anat passant per diversos propietaris.
No gaire lluny del castell de Penyafort, entre l'antic convent i la fabrica de ciment, es troba el mas Castellar, en els terrenys del qual es descobriren les restes d'un poblat ibèric que proporcionà materials abundants conservats, i exposats en part, al Museu de Vilafranca.
El lloc de la Sanabra és a I'esquerra del riu Foix, al sector sud-occidental del terme d'Olèrdola. El topònirn és documentat el 992 (Sinapsis) i 993 (Sanabra). Correspon a una antiga caseria de la qual avui resten un mas, I'església i alguns edificis annexes, situats a una altitud de 212 m. als contraforts del puig de Ballestar. L'església de Santa Maria de la Sanabra és romànica, d'una sola nau i un absis semicircular, amb pedra ben carreuada. Es conserva un arc toral que aguantava la volta de canó, ara ensulsiada i substituida per un embigat de fusta amb teulada a dos vessants. És un dels millors exemplars de l'arquitectura romànica del Penedès.
|
|
|
Ajuntament de Santa
Margarida i els Monjos